donació per causa de mort

f

Dret català

Liberalitat feta a títol singular, per acte entre vius, l’eficàcia definitiva de la qual no es produeix fins després de la mort del donant; per aquest motiu roman sense efecte quan el donatari premor al donant.

Aquesta institució prové del dret romà, i els ordenaments actuals no la solen recollir, per creure que s’ha de refondre en els llegats. Es conserva, tanmateix, com a figura autònoma, bé que es regulin en part les normes dels llegats i, en la resta, per les normes de les donacions entre vius. Acte entre vius, cal que el donatari accepti la donació, però el donant, mentre visqui, sempre la pot revocar. Les donacions per causa de mort no poden ésser universals.