L’eficàcia definitiva d’aquestes donacions resta subordinada a la celebració i la subsistència del matrimoni en qüestió i s’imputen de la llegítima del donatari, si el donant no disposa una altra cosa. En el dret actual hom presumeix que, si aquestes donacions les fan juntament els pares a favor d’un fill en capítols matrimonials, la donació l’han feta per meitat ambdós pares. Si és feta en capítols matrimonials, no poden revocar-la els donants. Als s. XIII-XIV, a la Catalunya Vella, si l’emfiteuta feia donació per raó de matrimoni, a la seva muller, de terres, sense el consentiment exprés del senyor territorial, aquest podia emparar-se del predi i fins i tot expel·lir-ne la muller.
f
Dret català