Donatien Alphonse François Sade

(París, 2 de juny de 1740 — Charenton, 2 de desembre de 1814)

Donatien Alphonse François Sade

© Fototeca.cat

Escriptor francès.

Marquès de Sade. Participà en la guerra dels Set Anys en el cos de cavalleria. Casat amb la filla del president de Montreuil (1766), aviat l’abandonà. A partir del 1768, la seva vida és la d’un ésser marcat per la disbauxa, l’escàndol i la presó (Castell de Saumur, Miolans, Vincennes, Bastilla, Charenton...); a partir del 1794, començà la publicació d’algunes obres que escriví en diferents etapes de captivitat: Justine ou les malheurs de la vertu (1791), La philosophie dans le boudoir (1795), La nouvelle Justine, suivie de l’histoire de Juliette, sa soeur (1797). Acusat d’autor pornogràfic, fou enviat definitivament al manicomi de Charenton. Una bona part de la seva producció no fou publicada fins aquest segle, com Dialogue entre un prêtre et un moribond (1926) Historiettes, contes et fabliaux (1926), Les cent vingt journées de Sodome (1931-35), etc, a més de nombroses cartes i escrits inèdits. La crítica moderna veu en ell l’expressió de la revolta de l’individu contra la societat i la religió. El comportament eròtic de molts dels seus personatges ha originat el terme sadisme , derivat del nom de l’autor.