dons de l’Esperit Sant

m
Cristianisme

Disposicions d’origen diví que capaciten l’home a rebre i seguir més promptament els impulsos de l’Esperit Sant, en ordre a la salvació.

Hom n'admeté l’existència en l’època patrística. A partir del s XIII la teologia tomista en fixà, basant-se especialment en un text d’Isaïes, el nombre de set i establí llur diferència respecte a les virtuts infuses, les quals considerà principis intrínsecs d’activitat. Hom distingeix generalment els dons del coneixement (enteniment, saviesa, ciència i consell) i els de la voluntat (pietat, fortitud i temor de Déu).