dotació fundacional

f
Dret civil català

Patrimoni inicial d’una fundació privada que es constitueix en virtut d’un negoci dispositiu, a conseqüència del qual una determinada massa patrimonial es transmet del patrimoni dels fundadors a la fundació.

La dotació és una cessió gratuïta, perquè els fundadors disposin de la totalitat o d’una part del seu patrimoni sense percebre'n cap contraprestació. L’acte de dotació es produeix en el moment de la inscripció en el Registre de Fundacions, però els seus efectes es retrotreuen a la data de l’atorgament de la carta fundacional o, si escau, al dia de la mort del fundador. A part el patrimoni inicial que la fundació adquireix amb la dotació, ja constituïda pot adquirir altres béns amb la finalitat d’integrar-los al seu patrimoni. Els béns de la dotació poden ser destinats amb caràcter permanent al compliment de les finalitats fundacionals en forma d’immobles, instal·lacions o béns de natura moble. Aquests béns només poden ser alienats a títol onerós i en les condicions establertes pels fundadors. La resta de la dotació ha de ser invertida en béns fructífers, els quals només poden ser alienats per reinvertir el preu que se n'obtingui en l’adquisició d’altres béns fructífers, que quedaran subrogats en el lloc dels alienats.