El seu pes teòric, segons els sistemes ponderals, era de 4,36 g per a l’euboicoàtic, 4,15 per al de Focea, 3,84 a Lesbos, 3,64 a Milet i 3,32 a Samos, entre altres. Els múltiples i divisors més usuals eren la decadracma, la tetradracma i la didracma, el tetròbol (2/3), el triòbol (1/2), el diòbol (1/3), l’òbol (1/6) i l’hemiòbol (1/12). La colonització grega per la Mediterrània n'estengué l’ús per tot l’Occident, i fou encunyada a moltes colònies. Les colònies gregues de Roses i Empúries bateren divisors de la dracma, primer, i dracmes vers la fi del s IV aC o al començament del s III aC. La dracma de Roses és inspirada en el tipus monetari de l’illa de Rodes. A l’anvers hi ha el cap d’Arethusa. Aquest tipus fou imitat àmpliament pels tallers al N dels Pirineus, la qual cosa indica l’existència de relacions comercials. Les dracmes emporitanes porten a l’anvers un cap de Persèfone i un pegàs al revers amb la lectura Emporiton. La dracma emporitana fou imitada per tribus ibèriques, primer amb inscripcions gregues, i després, amb inscripcions degenerades.
f
Numismàtica i sigil·lografia
Dracma amb l’efígie d’Aretusa a l’anvers i el cavall Pegàs al revers
© Fototeca.cat