Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia. El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons. En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat. Les dragues mecàniques són principalment de tres classes: la draga de cullera, la més emprada, que té una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons, la draga de catúfols, que porta una cadena de catúfols muntada sobre un bastigi mòbil que hom anomena escala i que, quan funciona, es manté inclinat mentre els catúfols buits baixen per la part inferior, arrenquen, en girar, el fang i la sorra i tornen a pujar plens per la cara superior del bastigi, i es descarreguen en girar a la carena de l’escala, i la draga de cullera autoprensora, formada per dues parts iguals articulades que s’emporten el fang que resta entre ambdues, i que es descarrega obrint-la per mitjà de cables.
f
Construcció i obres públiques
Draga de catúfols
© fototeca.cat
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.