dravídic

m
Lingüística i sociolingüística

Un dels tres grups de llengües parlades a l’Índia.

Els altres dos són l'indoari i el munda. La influència del dravídic en el sànscrit vèdic i en els diversos pràcrits prova que el domini lingüístic del dravídic s’estenia per tota l’Índia abans de la conquesta ària. El mapa lingüístic del dravídic va del Balutxistan al sud de l’Índia, passant pel nord del Dècan. La fonètica dravídica ha influït considerablement el sistema fonètic de l’indoari, sobretot en el camp de les consonants cerebrals. Des d’un punt de vista morfològic, les arrels dravídiques no tenen res que les caracteritzi com a verbs o com a noms; la determinació s’estableix mitjançant sufixos i desinències, característics de cada categoria. La frase és encapçalada pel subjecte, i el predicat va darrere les formes regides. Des d’un punt de vista literari, les úniques llengües dravídiques importants són el tàmil, el malaialam, el telugu i el kanarès, parlades a la meitat meridional de l’Índia.