Durant la Segona Guerra Mundial la població disminuí una tercera part amb relació a la del 1939 (630 216 h) i la ciutat fou destruïda en un 60%. Important nucli industrial (indústria ceràmica, òptica, d’instruments musicals, química, arts gràfiques, tèxtil, alimentària, electromecànica) i centre comercial (port fluvial). Té aeroport internacional. Centre d’ensenyament superior: Technische Universität Dresden, fundada el 1828, i Hochschule für Verkehrswesen “Friedrich List” Dresden, el 1952. Colònia de pescadors eslaus constituïda durant l’alta edat mitjana, el seu nucli fonamental fou creat pel marcgravi Dietrich de Meissen (1195-1221), i fou germanitzat posteriorment. Assignada a la línia albertina de la mateixa casa, fou seu dels electors de Saxònia. S'hi firmà el tractat de pau que posà fi a la guerra Austroprussiana (1745), i la part antiga de la ciutat fou destruïda (1760) durant la guerra dels Set Anys. Prop de la ciutat, Napoleó lliurà i guanyà (1813) la primera gran batalla contra la sisena coalició aliada. Incorporada, a la segona meitat del s. XIX, al desenvolupament industrial germànic, fou centre d’una gran revolta republicana (1849). Des del 1952 fins a la reunificació (1990) fou capital del bezirk homònim de la República Democràtica Alemanya. Centre important de l’art barroc del s. XVIII, gairebé tots els monuments notables (el palau reial, el teatre de l’òpera, el museu Johanneum i la Frauenkirche) foren destruïts el 1945; alguns, però, han estat reconstruïts. Tanmateix, malgrat la guerra, les obres pictòriques que posseïa el palau Zwinger pogueren ésser salvades i actualment són totes a la Dresden Gemäldegalerie: hi ha pintures del Veronès, Andrea del Sarto, Giorgione, Tizià, Rembrandt, Rubens i Velázquez.