dret de cisa

cisa
m
Història

Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.

Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu. S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc (i per això fou anomenat també ajuda); fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429. Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV (1284-95). Sovint era cobrat per arrendataris (dits cisadors o ajudadors). Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845.