La seva primera reglamentació coneguda és la de les corts generals de Montsó de 1362-63, que decretaren l’exacció de la bolla i d’altres drets per tal de recollir el quantiós donatiu concedit al rei per tal de fer cara a la guerra amb Castella. Havia d’ésser un dret transitori, però, com el dret d’entrades i eixides, es convertí aviat en permanent per tal de respondre a les pensions dels censals venuts pels diputats del general durant la guerra amb Castella. Pel que concerneix el Principat, l’exacció de la bolla fou prorrogada a les corts del 1364 i del 1365 i a les corts generals de Montsó del 1375. Noves reglamentacions foren aprovades a les corts de Barcelona del 1413 i del 1481, i ampliades encara a les corts posteriors. Comprenia tres variants: el dret de la bolla de plom, el dret del segell de cera i el dret de les joies. El dret de la bolla de plom gravava la fabricació dels teixits destinats a la venda a l’engròs; havien de pagar-lo les robes en sortir de les mans del paraire, del fustanyer o del tintorer; n'eren exemptes les robes destinades directament a l’empre dels particulars. L’import del dret varià i augmentà amb el temps. Segons les tarifes del 1481, les robes de llana fines pagaven entre un 20% i un 50% de llur valor, com a màxim, en el cas que fossin tenyides de grana. Per contra, les robes de llana senzilles i els cotons d’ús popular no pagaven sinó el 0,8% i el 0,4% del valor d’una cana, respectivament. L’exportació dels teixits autòctons, considerant que ja havien pagat la bolla, era gravada només amb l’1,2%. El dret del segell de cera gravava amb el 15% aproximadament la compravenda de les robes i de les peces confeccionades, així com la fabricació d’aquelles que, destinades al consum directe, eren eximides de la bolla de plom. Les joies, adornant o no els vestits, pagaven també una contribució especial, així com els fils d’or i d’argent. El dret era pagat a la casa de la bolla de les poblacions importants. La generalitat n'arrendava l’exacció cada tres anys en subhasta pública. De primer, els paraires, els botiguers, els sastres, etc, havien de portar a bollar o segellar llurs robes quan els havien trobat comprador. Però des del final del s XV, per tal d’evitar fraus, hagueren de fer-ho des que les rebien (els paraires, abans de l’acabat final de la roba) i d’inscriure-les al deure de llur compte particular en el llibre del manifest de la casa de la bolla; quan les venien havien de liquidar el dret i fer-ho registrar a l’haver d’aquell mateix compte. Les robes enviades a un altre lloc per vendre també eren inscrites en el llibre del manifest i rebien l’albarà de guia o remesa, amb el qual podien circular fins al lloc de destinació, dins uns límits cronològics, passats els quals havien de donar raó a pagar el dret. També els joiers i els argenters havien d’inscriure llurs existències al llibre del manifest de la bolla. Cada dos mesos el col·lector de la bolla revisava les partides assentades al llibre del manifest, per tal de veure qui no pagava, i, sempre que volia, podia fer visites d’inspecció a obradors i botigues. Alguns botiguers i paraires portaven el llibre de nombres, on constaven llurs existències, cosa que els eximia d’inscriure-les en el llibre del manifest. En el llibre de la terça o de la taula o dels credencers, el col·lector de la bolla anotava al dia els cobraments efectuats, la classe, quantitat i el preu de la roba afectada i els noms del venedor i el del comprador. A les portes de les ciutats, el bollador o l'oficial de la bolla vigilava que les robes no sortissin sense pagar dret. En el transcurs del temps el dret de la bolla engendrà tants d’entrebancs burocràtics que, a la llarga, perjudicà el desenvolupament de la indústria i del comerç dels teixits. Atenent les demandes dels industrials i els comerciants de la llana, Carles III suprimí el dret des del 1770. Els innombrables llibres de comptes de la bolla són actualment una de les fonts més importants per a l’estudi de la indústria i el comerç de teixits des del final del s XV fins a la seva extinció.
dret de la bolla
m
Història