dret de menjars

m

Història del dret

A la Catalunya Vella, des del segle XI, dret que rebien els rectors d’església sobre els feligresos i els bisbes sobre els rectors, anomenat comestiones, ‘àpats’, per raó dels serveis religiosos que el rector prestava als masos i per raó de les visites dels bisbes a les parròquies.

A partir del segle XIV es convertí en un tribut anual que feia cada mas acompanyat sovint del carnalatge. Pagat primerament en espècie (ous, formatges, pa i vi), més tard es convertí en mesures de gra, i al segle XVI, en un tribut pecuniari.