dret de redimir

m

Dret civil català

Facultat què té l’emfiteuta de poder extingir l’emfiteusi mitjançant el pagament al senyor directe de les quantitats a què té dret per redempció de la pensió i del domini.

Segons el dret català tradicional, la regla era irredimibilitat de l’emfiteusi per raó del seu caràcter perpetu, per bé que s’admetia el pacte en contrari; però la llei de 31 de desembre de 1945 reconegué a l’emfiteuta la facultat de redimir.