Les fonts del dret del treball tenen un caràcter fonamentalment estatal, amb l’excepció de les fonts d’origen professional, com és ara els convenis col·lectius i els reglaments de règim interior de les empreses, malgrat que, en l’elaboració dels primers, els òrgans de l’estat hi tenen un paper extremament important. La natura d’aquest dret és qüestió molt discutida, car hi ha autors que argumenten doctrines privatistes pel fet del paral·lelisme entre el contracte de treball i la figura civil de l’arrendament de serveis, i uns altres afirmen la vinculació del dret del treball amb el dret públic, i cal dir que, atesa la progressiva intervenció dels òrgans administratius en les relacions laborals, aquesta segona tendència es va consolidant. L’objecte regulat per aquest dret, el treball assalariat, el col·loca reiteradament en l’àmbit dels conflictes entre les dues classes, els individus de les quals participen en la relació. Els principis d’interpretació, tals com els de la norma més favorable, de la condició més beneficiosa, pro operario, etc, tendeixen a afavorir tècnicament el treballador, però en la pràctica no influeixen en el millorament de la situació del treballador, que es continua trobant en inferioritat a causa del seu estat de dependència i de la seva necessitat econòmica.
m
Economia
Dret del treball