dret dels cops

m
Història del dret

Impost de mesuratge cobrat, del segle XII al XIX exclusivament a Barcelona, sobre el blat i tota mena de grans i farines entrats a la ciutat, a benefici del rei, dels hereus de la família barcelonina Gruny i de la Pia Almoina, a la qual els Gruny donaren una tercera part del dret (segle XII).

El representant dels diversos propietaris, o dels arrendadors del dret, el batlle dels cops, era elegit pels consellers, a mans dels quals jurava el càrrec, però aquest era proveït pel rei. Havia d’anar, amb les seves mesures, a les dues places del Blat, on arribava el blat per mar i per terra, respectivament. L’impost era cobrat en espècie i emmagatzemat a la botiga dels cops. Impost impopular, els consellers pledejaren infructuosament des de la fi del segle XIII amb la mitra i amb la corona per tal d’abolir-ne la part corresponent. El 1300 aconseguiren només l’exempció per al blat procedent de les collites de ciutadans de Barcelona, i el 1379 per al dels transeünts. Els conflictes sovintejaren per la defraudació provocada per la venda del blat a ull o amb mesures inadequades. El municipi arribà a concertar la compra de la part reial el 1599, però aquesta no tingué lloc, i d’una manera efímera, fins el 1712, durant el regnat del rei arxiduc. A mitjan segle XVII (1769) representava la major part de la dotació de la mitra barcelonina.