En les donacions universals regeixen les mateixes disposicions que a Mallorca, i en la societat rural d’Eivissa i Formentera, les mateixes que a Menorca. Aquestes últimes permeten de conservar en el règim de parceria, tan freqüent, els costums locals (diferents dels menorquins) en allò que la llei no preveu o no és expressament contractat. També s’ha donat entrada a la definició, en igual forma que a Mallorca, en el dret de successió. Fora d’aquests casos hom aplica el dret d’Eivissa i Formentera (i si no n’hi ha el Codi Civil espanyol), derivat de les consuetuds que s’han mantingut malgrat una certa tendència cap al dret comú. Com a institucions importants hi ha l’estatge, dret d’habitació que a les dues illes suposa una cambra que tanqui amb clau i l’ús del porxo, la cuina, el forn i el pou de la casa, i la llegítima, part forçosa de l’herència: el terç quan els fills no passen de quatre, i la meitat si són més. Però la institució fonamental i més original són els espòlits o capítols matrimonials, institució que regeix l’aspecte econòmic del matrimoni de la major part de la pagesia; l’heretament, que procedeix dels pobladors catalans, hi té característiques especials: solament en espòlits hom pot atorgar heretament a favor dels fills naixedors i hom pot pactar que el cònjuge sobrevivent podrà elegir entre els fills comuns l’hereu o hereus quan no ho hagi fet el premort, sobre la base de les preferències de masculinitat i primogenitura.
m
Dret balear