dret natural

m
Dret

Conjunt de principis jurídics teòricament superiors al dret positiu, als quals aquest s’ha d’acomodar.

Els defensors del dret natural el qualifiquen com a sistema de valors amb dues característiques principals: la universalitat i la immutabilitat. Fonamentat en la natura de l’home, considerada en ella mateixa i en les seves relacions amb l’ordre universal de les coses, a la pràctica el dret natural apareix, i es desenvolupà històricament, com la cobertora ideològica justificadora d’un cert ordre jurídic i d’una organització social determinada.