dret processal

m
Dret processal

Conjunt de normes que regulen l’activitat de les parts i la tasca de la tutela jurídica en tot procés civil, criminal o expedient administratiu.

La garantia dels ciutadans es fonamenta en l’existència de tribunals i en la normació estricta de la seva activitat. Constitueix una branca del dret públic, i les seves normes tenen caràcter imperatiu. Es divideix essencialment en civil i penal, bé que hom parla de la possibilitat d’unificar ambdós procediments, atesa llur estructura semblant. Uns altres drets processals específics són l'administratiu, l'internacional i el canònic. En l’ordenament positiu espanyol, les normes processals són contingudes principalment en les lleis d’enjudiciament civil i criminal, malgrat que hom també les troba en forma dispersa en les lleis de dret material (codi civil, codi penal, etc). En dret català, foren aplicades, en una primera època, les escasses normes processals del Liber Iudiciorum, substituïdes després per les establertes en els Usatges, als quals se sumaren els principis processals del dret comú, com a base de procediment. L’activitat legislativa de les corts en forma de constitucions i les pragmàtiques dels sobirans moderaren i adaptaren els procediments judicials a les necessitats de la terra (s. XIII-XVIII). Les normes processals pròpiament catalanes són aplegades preferentment al llibre tercer de les tres compilacions de les Constitucions i altres drets de Catalunya i als mateixos llibres de les pragmàtiques, bé que n'hi ha també de disperses als respectius llibres primer, quart, setè, vuitè i novè. Pròpiament hom no podia parlar d’un dret processal unificat per a tot Catalunya, car, dins uns principis generals, responia a l’estil de cada cort o tribunal, alguns dels quals tenien el seu procediment propi i privat. Fins i tot les facultats d’ordinació dels senyors jurisdiccionals o barons s’estenien a poder disposar les normes processals per a llurs territoris, amb l’única limitació de no conculcar el dret comú ni les constitucions generals de Catalunya. Amb el decret de Nova Planta, es mantingué encara una bona part del dret processal català; a poc a poc, les disposicions reials anaren legislant en sentit general en tots els dominis espanyols i comminant, més endavant, al compliment de les normes de la Novíssima Recopilació de l’any 1804, amb la qual desaparegué totalment l’aplicació dels drets processals de Catalunya.