Els països que pel seu escàs grau de desenvolupament emeten quantitats petites d’aquests gasos disposen de drets d’emissió que poden comercialitzar amb països que, per continuar el seu desenvolupament, necessitarien emetre més dels màxims permesos.
Aquest comerç internacional de drets és un dels mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto perquè els estats amb més emissions es vagin adaptant, mitjançant l’aportació econòmica que suposa la compra de drets, al límit màxim d’emissions.