Els drets estatutaris reconeguts als ciutadans amb la condició política de catalans es troben en el títol primer de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006. L’Estatut reconeix drets en l’àmbit civil i social, drets en l’àmbit polític i de l’administració, i drets i deures lingüístics. Els drets vinculen tots els poders públics de Catalunya. Amb relació a aquells projectes o proposicions de llei que afectin drets estatutaris, el Consell de Garanties Estatutàries pot emetre dictàmens vinculants. També es preveu un recurs específic de tutela de drets davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’acord amb els procediments que estableixin les lleis processals. Cap dret estatutari no pot ser desplegat, aplicat ni interpretat de manera que redueixi els drets fonamentals reconeguts a la Constitució espanyola o als convenis internacionals en matèria de drets humans ratificats per l’Estat espanyol. L’Estatut d’Autonomia del País Valencià del 2006 també inclou drets estatutaris (com el dret a l’aigua), però de forma dispersa i sense instruments de garantia. L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears del 2007 inclou drets estatutaris en els articles del 13 al 28, entre els quals hi ha drets de participació, drets socials, prohibició de discriminació per raó de sexe, drets en l’àmbit cultural o drets pel que fa a les persones dependents.
m
pl
Dret