L’oració dubitativa forma part d’una classificació feta segons un criteri que analitza el contingut significatiu d’un enunciat, i no pas d’acord amb punts de vista estrictament gramaticals. Així, la frase Potser no vindrà és dubitativa, perquè manifesta un dubte. Per a atribuir el caràcter dubitatiu a una frase, la llengua empra formes adverbials, el significat de les quals condiciona l’existència del dubte (adverbis dubitatius); a la frase anterior, potser n'és un. De vegades, el període dubitatiu va interrelacionat amb un altre període, del qual depèn sintàcticament; aleshores, l’articulació d’ambdós períodes es dóna a través d’una conjunció, la qual fa de nexe i marca el contingut de dubte de la frase que introdueix; així, a Anaren a veure si arribaven, si és un nexe entre anaren a veure i arribaven i aporta la significació dubitativa al període que regeix (arribaven).
adj
Gramàtica