Dublín

Baile Átha Cliath (ga)

Carrer de Dublín

© Corel / Fototeca.cat

Capital de l’estat d’Irlanda i del comtat homònim, al Leinster.

És situada en una ampla badia sobre la mar d’Irlanda, a la desembocadura del riu An Life. Originada al nord del riu, experimentà un gran creixement als s. XVIII i XIX. Al començament del s. XX tenia 309 400 h; augmentà molt amb la independència, i s’estabilitzà tot seguit; l’aglomeració comprèn, entre altres, els nuclis de Howth i Dún Laoghaire. Centre de comunicacions de l’estat, és el final de la xarxa de ferrocarrils i del Gran Canal i del Canal Reial, amb aeroport internacional i amb el primer port de comerç i de pesca de l’estat, construït el 1714. A la manufactura tradicional (cervesera i de popelín), s’hi han afegit indústries lleugeres (alimentària, de la fusta, del tabac, de la confecció i de maquinària). Centre d’ensenyament superior: University of Dublin Trinity College, fundada el 1592 i on es conserven manuscrits irlandesos il·luminats dels s. VII i VIII (llibre de Kells); University College, el 1909; Dublin Institute for Advanced Studies, el 1940; National Institute for Higher Education, el 1975, i Royal College of Surgeons in Ireland, el 1784. La ciutat compta amb altres monuments com el castell, d’origen normand (s. XIII), la catedral de Sant Patrici (s. XIII-XIV), l’església catedral de Crist (s. XII-XIV), l’ajuntament, d’estil neoclàssic (1781-91), el Parlament (1745), etc. D’origen celta, fou ocupada pels noruecs el 841, però no assolí una certa importància fins al s. X. En 1170-72 fou conquerida pels anglonormands d’Enric II d’Anglaterra, el qual li atorgà diversos privilegis i la convertí en colònia de Bristol. Ricard II fundà el marquesat de Dublín. Fou el centre administratiu anglès a Irlanda, i centralitzà el comerç entre ambdues illes. La seva escassa autonomia fou reduïda el 1495, que el parlament irlandès fou pràcticament suprimit. Dublín participà en la revolució anglesa; però, mig irlandesa mig anglesa, no prosperà fins al s. XVIII, aprofitant l’expansió britànica. Les successives revoltes antiangleses (1509, 1534, 1689, 1798) esdevingueren cròniques al s. XIX, que Dublín protagonitzà la lluita nacionalista irlandesa amb la insurrecció de Robert Emmet (1803), el moviment fenià (1867), l’assassinat de lord Cavendish (1882), la revolta de pasqua del 1916, etc. El 1921 esdevingué la capital de la nova República d’Irlanda. Fou bombardejada per l’aviació alemanya pel maig del 1941.