Apareix documentat des del segle IX, i assolí importància amb el domesticus schole Constantí Ducas (mort el 913), fill del general Andrònic Ducas, que morí en intentar d’esdevenir emperador. Descendent seu, possiblement per línia femenina, fou Andrònic Ducas, pare de l’emperador Constantí X Ducas i de Joan Ducas (mort el 1081), que fou creat cèsar pel seu germà i conseller del seu nebot Miquel VII Ducas, contra el qual es revoltà el 1073. La seva neta Irene Ducas (morta el 1123) fou muller de l’emperador Aleix I Comnè. Dos germans de Miquel VII, Constantí Ducas (mort el 1082) i Andrònic Ducas (mort el 1070), que havien estat associats al tron per llur pare Constantí X, lluitaren contra llur padrastre Romà IV, que els disputava la successió. Constantí Ducas (mort el 1095), fill de Miquel VII, estigué associat al tron patern (1074-78), però a la mort del pare en fou exclòs pel padrastre, Nicèfor III Botoniatos, i fou reclòs en un monestir, fins que en fou alliberat per l’emperador Aleix I Comnè, que l’associà al seu tron (1081-90). Un altre membre d’aquest llinatge fou Miquel Ducas, que prengué part important (1341) en la lluita civil entre Joan V Paleòleg i Joan VI Cantacuzè i fou avi de l’historiador Ducas. Portats pel prestigi d’aquest llinatge, alguns emperadors bizantins adoptaren per cognom el de Ducas, com Aleix V Ducas i Joan III Ducas Vatatzes.