A la corona catalanoaragonesa fou encunyat per primera vegada per Joan II a Saragossa i València (joaní) tot prenent els tipus del pacífic de Pere de Portugal. Amb Ferran II el ducat fou adoptat de forma generalitzada a la corona tot abandonant el florí català de baixa llei (18 quirats). El ducat català prengué diverses estampes i noms; fou conegut per principat a Catalunya, per ral d’or a Mallorca, per excel·lent a València, per ferrandí a l’Aragó i per ducat als altres països on fou encunyat, convivint de fet aquesta darrera denominació amb les altres particulars, ja que totes aquestes monedes tenien el mateix patró i valor de canvi. Foren encunyats divisors (migs ducats) i una àmplia gamma de múltiples que arribà fins als deu ducats amb Ferran II (a Catalunya i a Aragó) i fins als 50 i als 100 amb Carles V (a Aragó) en monedes que tenien finalitat d’ostentació. En aquest darrer regnat el ducat fou progressivament substituït per l’escut de més baixa llei (22 quirats). Al segle XVII fou reprès a Catalunya amb el nom de trentí.
m
Numismàtica i sigil·lografia