ducat de Buckingham

Títol concedit el 1444 a favor de Humphrey Stafford, quart comte de Buckingham, fins a l’execució (1521) d’Eduard Stafford, tercer duc.

Fou concedit de nou el 1623 a George Villiers, que ja era comte (1617) i marquès (1618) del mateix nom. El ducat i el marquesat s’extingiren el 1687 a la mort del seu fill George Villiers. El títol fou detingut posteriorment pels Sheffield de Normanby (1703-35) i pels Temple Grenville (1703-1861). L’origen del comtat de Buckingham no és clar. Sembla que el primer comte fou Walter Giffard (mort el 1102), senyor de Longueville (Normandia). El títol s’extingí en morir (1176) el tercer comte, Richard de Clare. El 1377 fou concedit de nou a Thomas of Woodstock, duc de Gloucester, i passà (1438) als Stafford, comtes de Stafford.