Aquest fet provocà una llarga lluita per la seva possessió entre els leopoldins i els conradins , guanyada per aquests. L’any 906 el futur Conrad I de Germània prengué possessió del ducat, que passà al seu germà Eberard (918). En rebel·lar-se aquest contra el rei de Germània Otó I el Gran, duc de Saxònia (936), i ésser mort a Andernach (939), el rei s’apropià del ducat i després en repartí una bona part entre els bisbes de Würzburg, que portaren el títol de ducs de Francònia des del 1168, i Bamberg i l’abadia de Fulda; la resta fou dividida en dos ducats, l’oriental i l’occidental, que passaren al rei (després emperador) Conrad II el Sàlic (1024), iniciador de la dinastia imperial de Francònia (o sàlica ), i als Hohenstaufen, respectivament. Conrad cedí el ducat a l’Imperi. El 1500 l’emperador Maximilià I en féu un dels deu cercles del Sacre Imperi, i el congrés de Viena (1814) n'atorgà una gran part a Baviera.
Dinastia imperial de Francònia, francona o sàlica
©
Territori feudal constituït l’any 840 pel testament de l’emperador Lluís I el Piadós.