ducat de Frías

Títol senyorial concedit el 1492 a Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza, conestable de Castella (dignitat que des d’aleshores anà annexa al ducat), comte d’Haro i virrei de Granada, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó pel seu matrimoni amb la filla natural d’aquell, Joana d’Aragó.

En fou segon titular el seu germà Íñigo Fernández de Velasco y Mendoza (mort el 1528), vencedor dels comuneros a Villalar i dels francesos a Logronyo o Hondarribia. El seu besnet cinquè titular fou Juan Fernández de Velasco y de Guzmán (mort el 1613), governador de Milà, president del consell d’Itàlia i ambaixador a Roma i a Anglaterra. El net d’aquest setè duc fou Íñigo Fernández de Velasco y de Guzmán (mort el 1696), governador de Galícia i Flandes. El 1780, per una sentència, el títol passà, amb imposició de cognom i armes, a Diego Pacheco Téllez-Girón, duc d’Escalona i Uceda i marquès de Villena, en la descendència del qual (cal destacar-hi Bernardino Fernández de Velasco) continua.