ducat de Montefeltro

Antiga regió històrica d’Itàlia, emmarcada en els actuals territoris de la Romanya, les Marques i la república de San Marino, que donà nom, a partir del s XII, a un llinatge noble italià de tradició gibel·lina.

Hom té notícia d’un primer comte de Montefeltro, Antonio, que obtingué el títol nobiliari de Frederic I Barba-roja. Aquest fou seguit per Buonconte da Montefeltro, que el 1234 annexà a les seves possessions la senyoria d’Urbino. Altres membres importants d’aquesta família foren Guido da Montefeltro (mort el 1298), condottiere que combaté contra Siena (1271) i vencé els güelfs (1275), i el seu fill Buonconte da Montefeltro, que morí combatent els aretins a la batalla de Campaldino. Antonio de Montefeltro restaurà la senyoria d’Urbino (1377) i obtingué noves possessions (Gubio [1388] i Cantiano [1393]). Oddantonio da Montefeltro fou nomenat duc d’Urbino el 1443 i fou succeït, l’any següent, pel condottiere Federico da Montefeltro. El fill d’aquest, Guidobaldo da Montefeltro (1472-1508), lluità contra Cèsar Borja i, a la seva mort, el ducat d’Urbino passà a Francesco Maria della Rovere.