Fou atorgat per primera vegada el 1397 a Thomas Mowbray (? ~1366 — Venècia 1399), comte de Nottingham des del 1383. Formà part del grup de poderosos nobles —coneguts com a lords appellant— que del 1387 al 1389 forçaren Ricard II d’Anglaterra a sotmetre's a llur voluntat. Un cop recobrat el poder per Ricard II, aquest se serví de Mowbray en missions diplomàtiques i militars. S'enfrontà després amb Enric, duc de Hereford (posteriorment, Enric IV d’Anglaterra), i fou desterrat el 1398. Aquesta dinastia ducal s’extingí (1476) amb la mort del quart duc, John (1444-76). Ricard III d’Anglaterra restablí el ducat el 1483, concedit a Thomas Howard (? ~1430 — Bosworth 1485), i continuat per la seva família, tradicionalment catòlica. El títol ducal anà acompanyat, a més, de la dignitat de gran mariscal del regne.