ducat de Saxònia-Weimar

gran ducat de Saxònia

Estat independent alemany, creat dins les possessions de la gran línia Ernestina dels electors i ducs de Saxònia el 1556, després de la divisió en ducats de l’antic landgraviat de Turíngia, per a Joan Guillem I (mort el 1573), fill petit de l’elector Joan Frederic I de Saxònia.

El 1741 incorporà Marksuhl, Eisenach i Jena, i el mateix any canvià la denominació per la de ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach, que esdevingué un dels centres intel·lectuals més brillants d’Europa. El 1806 s’adherí a la Confederació del Rin, i el 1815 fou erigit en gran ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach (que des del 1877 esdevingué oficialment gran ducat de Saxònia). Fou membre de la Confederació de l’Alemanya del Nord (1867) i de l’imperi Alemany (1871). Durà fins el 1918, que fou proclamada la república de Weimar, i el 1920 fou integrat al land de Turíngia.