De la casa ducal de Slesvig-Holstein sortiren diferents línies ducals, pel costum dels reis danesos de dividir el territori en ducats a favor de germans. La línia de Holstein-Gottorp fou formada el 1544 pel duc Adolf I de Holstein-Gottorp (mort el 1586), germà del rei Cristià III. El seu net el duc Frederic III de Holstein-Gottorp (mort el 1659) es declarà independent de Dinamarca i sobirà i fou besavi dels germans el príncep Adolf Frederic de Holstein-Gottorp (que el 1751 esdevingué rei Adolf Frederic II de Suècia i originà la dinastia dels Wasa-Holstein-Gottorp, que regnà fins el 1814) i el príncep Frederic August de Holstein-Gottorp (mort el 1785), bisbe de Lübeck, que formà la branca dels grans ducs sobirans d’Oldenburg (Oldenburg), que regnà fins el 1918. També fou rebesavi del duc Carles Pere Ulric I de Holstein-Gottorp (mort el 1762), que el 1762 esdevingué tsar Pere III de Rússia i formà la dinastia imperial dels Romanov-Holstein-Gottorp, que regnà fins el 1917, però el ducat de Holstein-Gottorp havia passat a Dinamarca el 1773. La línia de Slesvig-Holstein-Sonderburg fou originada el 1582 pel duc Joan I de Slesvig-Holstein-Sonderburg (mort el 1622) dit el Jove, germà del rei Frederic II, i continuada pel seu fill gran el duc Alexandre I de Slesvig-Holstein-Sonderburg (mort el 1627). Altres tres fills seus originaren distintes línies: la línia de Slesvig-Holstein-Sonderburg-Norburg, que s’extingí el 1679, la línia de Slesvig-Holstein-Sonderburg-Gücksburg, extingida el 1779, i la línia de Slesvig-Holstein-Sonderburg-Plön, extingida el 1706, de la qual sortí la branca de Slesvig-Holstein-Sonderburg- Norburg, que s’extingí el 1761. L’esmentat duc Alexandre I dividí els seus estats entre els seus fills, que originaren quatre branques: la branca de [Slesvig-Holstein-Sonderburg-] Franzhagen, extingida el 1709; la branca de [Slesvig-Holstein-Sonderburg-] Augustenburg, que des del 1863 passà a denominar-se línia de Slesvig-Holstein i s’extingí el 1931; la branca de [Slesvig-Holstein-Sonderburg-] Beck, que des del 1825 s’anomenà línia de [Slesvig-Holstein-Sonderburg-] Glücksburg, que encara subsisteix i el 1904 passà a dependre dinàsticament de la línia i casa gran ducal d’Oldenburg; i la branca de [Slesvig-Holstein-Sonderburg-] Weissenburg, que s’extingí el 1744. Un fill tercer del duc Guillem I de Slesvig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg (mort el 1831), el príncep Cristià, esdevingué, el 1863, cap de l’actual dinastia reial danesa i regnà amb el nom de Cristià IX de Dinamarca. Aquest fou succeït pel seu fill el rei Frederic VIII, que fou pare del príncep Carles de Dinamarca, que el 1905 esdevingué rei Haakon VII de Noruega. Un altre fill del rei Cristià IX fou el príncep Guillem de Dinamarca, que el 1863 fou elegit rei dels hel·lens amb el nom de Jordi I de Grècia. Un dels fills d’aquest, el príncep Andreu de Grècia, fou el pare del príncep Felip de Grècia, marit de la reina Elisabet II d’Anglaterra.