El fill i successor d’aquest esdevingué rei Antoni I de Navarra pel seu matrimoni amb la reina Joana III, i foren pares del tercer duc, que esdevingué rei Enric IV de França, el qual cedí el ducat el 1598 al seu fill (legitimat) de Gabrielle d’Estrées, Cèsar de Borbó-Vendôme (mort el 1665), que fou governador de Bretanya i Borgonya i es distingí en la lluita contra els hugonots, i el 1655 vencé una esquadra castellana davant Barcelona. Fou succeït pel seu fill Lluís de Borbó-Vendôme, i aquest també pel seu fill Lluís Josep de Borbó-Vendôme, que en vida del pare fou duc de Penthièvre, i a la seva mort (1712) el ducat revertí a la corona. El 1872 fou fet reviure per Manuel d’Orleans (mort el 1931), besnet del rei Lluís Felip I. El comtat de Vendôme fou donat pel rei Hug I a Burcard I el Vell (mort el 1007?). Passà a una línia col·lateral dels comtes d’Anjou, la qual el tingué fins el 1085, que passà als Jourdain de Preuilly, que heretaren també el comtat de Castres. El 1374 passà, per raó de matrimoni (1373), al comte Joan VII de la Marca (mort el 1393), que el deixà a un fill segon, Lluís de Borbó-Vendôme (mort el 1446), que fou besavi del primer duc.