Duccio di Buoninsegna

(Siena, 1255/60 — Siena, aprox. 1318)

Mare de Déu i Nen , de Duccio di Buoninsegna

© Corel Professional Photos

Pintor italià, documentat a Siena a partir del 1278.

Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement; i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone Martini, repercutí en artistes catalans, com ara Ramon Destorrents. Aquella evolució es manifesta en la seva obra: mentre la Majestat (1285) de Santa Maria Novella (actualment als Uffizi) encara representa la dependència de Cimabue , el seu estil es fa més lliure a la Crucifixió de l’església superior de Sant Francesc, a Assís, i sobretot al retaule de la Mare de Déu entre àngels i sants (1308-11) de la catedral de Siena (actualment al Museo dell’Opera d’aquest temple)..