El 1686 un Josep Duran figura matriculat com a ciutadà honrat de Barcelona tot mantenint, però, una especial atenció al millorament dels conreus i regatge de les seves possessions rurals i a la promoció del canal d’Urgell. El personatge més reculat del qual hom té notícies és Antoni Pau Duran, adroguer i ciutadà de Barcelona. El seu fill Josep de Duran i Móra (mort el 1735) obtingué el privilegi de cavaller del Principat de Catalunya i fou pare de Jaume de Duran i Pujades, de Miquel de Duran i de Muxika (mort el 1737), prior de Santa Maria de Lledó, i de Domènec de Duran i de Muxika, senyor de Ribelles (Noguera), donzell, comerciant matriculat i tresorer de la Companyia de Comerç de Barcelona, el qual obtingué, el 1746, el privilegi de noblesa del Principat de Catalunya. Fills d’aquest foren Antoni de Duran i de Bastero, comerciant matriculat a la Junta de Comerç de Barcelona, que es retirà (1781) per dedicar-se a les seves propietats de Ponts, de la ribera del Sió i de Barcelona (la torre gran d’en Duran, a Pedralbes), Lluís de Duran i de Bastero, canonge de la seu de Barcelona, autor d’una Vida de san Olegario (1815), i Domènec de Duran i de Bastero, doctor en cànons i prevere. Josep de Duran i Sala (mort el 1754), senyor de Fonolleres (Segarra), Corbella (Urgell) i la quadra del Llor, fill de l’adroguer Vicenç Duran i Móra (aquest, germà de Josep), obtingué els privilegis de cavaller (1727) i de noble (1739) del Principat i el càrrec de regidor perpetu hereditari de Barcelona (1739). La seva filla Maria Josepa de Duran i de Brasó es casà amb Josep Francesc de Duran i de Puig, director de la Companyia de Comerç, net de Jaume de Duran i Pujades; un altre fill seu, Josep de Duran i de Brasó, fou pare de Gaspar de Duran i de Cerdà, guardiamarina de l’armada reial (1792), i de Paula de Duran i de Cerdà, muller de Marià d’Alegre i Aparici, baró de Castellet, besavi d'Enric de Duran i de Duran (Barcelona 1840 — 1894), que fou alcalde de Barcelona (1879-81) i un dels qui treballaren per la restauració monàrquica. Pertanyia també a aquest llinatge el notari de Barcelona Antoni Duran i Quatrecases, fill del també notari Francesc Duran i Móra, germà de Josep i de Vicenç.