El centre de la seva activitat fou el bisbat d’Elna. Malgrat la protecció de la Santa Seu, fou sovint destorbat pels prelats de Catalunya i d’Occitània. És autor de polèmiques contra el catarisme, com el Liber antiheresis (abans del 1207) i el Liber contra manicheos (entre el 1220 i el 1223), mostres escadusseres d’una autèntica oficina de difusió de texts en llatí, català i occità, que dirigí amb els seus deixebles, i a la qual tal vegada caldria atribuir algunes de les traduccions catalanes aleshores freqüents.