Funcionari del govern colonial britànic, començà escrivint peces teatrals de to burlesc, com Kalki avatār (‘L’últim profeta’, 1895). A partir del 1903 es decantà pel drama social i obtingué un gran èxit amb obres com Mebād Patan (‘La caiguda de Mevad’, 1906) i Candragupta (1911).