eclecticisme

m
Arquitectura

Tendència arquitectònica desenvolupada al s. XIX que barreja elements estilístics diversos.

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme. Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals il·lustrades de l’arquitectura. N'és l’exemple més representatiu Charles Garnier (Òpera de París, 1861-74), i, a Barcelona, Elies Rogent (Universitat de Barcelona, 1863-72). Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el s. XX.