eclesiàstic
| eclesiàstica

f
m
Cristianisme

Membre de l’estament integrat per clergues , religiosos —ordenats o no—, religioses, novicis, postulants i seminaristes.

Fins a la fi de l’Antic Règim, els eclesiàstics gaudien d’immunitat personal (només podien ésser jutjats per tribunals eclesiàstics tant en causes civils com criminals), eren exempts d’imposts, àdhuc dels municipals (font d’inacabales conflictes; privilegis que s’estenien a gran nombre de laics, parents, criats o familiars i sobretot als nombrosos funcionaris de la inquisició), i foren regulats pel dret canònic (clericat). Als diversos estats de la corona catalanoaragonesa, l’estament eclesiàstic tenia representació a les corts ( braç eclesiàstic).