L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts: el punt vernal o primer punt d’Àries (γ), on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança (γ’), on el Sol es troba a l’equinocci de tardor. Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’
eclíptica o
pla de l’eclíptica . La inclinació de l’eix de la Terra respecte al pla de la seva òrbita fa que el pla de l’eclíptica determini un angle de 23°27’ respecte al de l’equador celeste, angle que és anomenatobliqüitat de l’eclíptica . Aquest darrer cercle talla l’eclíptica en dos punts equinoccials, als quals el Sol arriba el 21 de març i el 22 de setembre de cada any, aproximadament, i pels quals passa de l’hemisferi Sud de l’esfera celeste a l’hemisferi Nord, o viceversa. Hom refereix sovint els moviments celestes a un sistema de coordenades bastit sobre l’eclíptica, anomenat sistema decoordenades eclíptiques ( coordenada).