ecosistema
| ecosistemes

comunitat biòtica, ecosistema (es), ecosystem (en)
m
Ecologia

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema

© Fototeca.cat

Unitat funcional constituïda per un biòtop i els organismes que hi habiten (biocenosi).

La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia. Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms (1935), introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera. Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema. Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells. Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una xarxa o reticle, en què els nusos representarien les diferents espècies, i les línies d’unió entre els nusos, vies o canals de circulació de l’energia. De fet, aquestes línies haurien d’ésser vectors, puix que l’intercanvi energètic és fet en un sentit determinat. Quant a la matèria, els elements químics que constitueixen els organismes procedeixen de les sals minerals del sòl, i al final del procés tornen al sòl en descompondre's les molècules orgàniques que procedeixen dels cadàvers o dels residus d’aquests organismes. La matèria circula constantment, puix que els elements, un cop tornats al sòl, poden ésser reabsorbits per les arrels de les plantes i tornar a entrar en un procés semblant. La matèria circula de manera cíclica pel sistema.

En un ecosistema hi ha sempre una sèrie de nivells d’alimentació (nivells tròfics): uns productors primaris o autòtrofs (plantes verdes), uns consumidors primaris (herbívors), uns consumidors secundaris (carnívors de primer, segon i, de vegades, tercer ordre), i uns descomponedors o degradadors (bacteris o fongs del sòl). Cada nivell és un pas en l’ús de l’energia inicial. En cada transferència hi ha una dissipació d’energia, i l’eficiència no és mai, ni de bon tros, del 100%. Els descomponedors tenen un paper essencial en aquesta circulació, car s’encarreguen de tancar el cicle de la matèria, tornant al medi els elements que les plantes n'havien extret al començament del procés. Així, hom pot afirmar que en tot ecosistema es produeix una circulació constant de matèria que és activada per un flux unidireccional d’energia. Cada ecosistema no és aïllat dels veïns, sinó que manté intercanvis amb ells, de tal manera, que els límits són en bona part arbitraris i, en conjunt, tota la biosfera podria ésser considerada com un gran ecosistema únic, en el qual solament l’home és integrat.