La ciutat és el paradigma dels ecosistemes urbans i, com a tal, adopta processos autoorganitzatius que determinen la seva complexitat. Als ecosistemes urbans es destaca com a característica intrínseca el volum d’energia que es captura externament, atesa l’exigència de concentració que necessiten les activitats que s’hi porten a terme, mentre s’exporta contaminació i es dissipa energia. Els sistemes urbans són heterotròfics des del punt de vista de la producció alimentària i exploten recursos de sistemes més o menys allunyats. A més, als sistemes urbans la major part de la informació és de caràcter cultural, és a dir, aquella que no està continguda en els gens. La descripció dels sistemes urbans requereix la definició de les diverses unitats funcionals que es presenten en proporció diferent del total.
m
Geografia