A la base d’una edició crítica hi pot haver l’original (autògraf o arquetipus) o l’edició revisada per l’autor, o una sola còpia posterior, o bé diverses còpies. Es tracta, en el primer cas, de donar la forma original reproduint-la escrupolosament; en el segon, reproduint la còpia única, introduïdes, però, les correccions essencials conjecturades per l’editor; i en el tercer, l’editor utilitza la crítica externa i interna per a detectar els errors que puguin contenir les còpies útils per a reconstruir el text. Qualsevol edició crítica descriu prèviament, en una introducció, les còpies ordenades per famílies i indica els criteris seguits per a preferir les lliçons millors (lliçó). Les variants de les còpies respecte als mots escollits com a bons en el text crític van indicades en l’aparat crític (aparat 2), sota el text. Hom hi afegeix també anotacions referents a les fonts, paral·lels i altres aclariments al contingut del text.
f
Diplomàtica i altres branques