Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l'imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades. En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics. Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials (constitució). A la Catalunya medieval les ordinacions (ordinació) dels organismes de l’administració reial i les dels barons responien al mateix sistema edictal romà, com també les normes del monarca i del seu lloctinent per a l’execució de les constitucions i altres drets de la terra i per a l’administració de justícia.
m
Dret romà