edil

edil (es), aedile (en)
m
Història

Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.

Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits. El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques (carrers, clavegueres i edificis públics), com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat. L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales, especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC. De Roma el càrrec s’estengué a les ciutats provincials, amb la mateixa funció. Generalment era un dels càrrecs previs per accedir al de duumvir. Són coneguts els noms de molts edils de les ciutats romanes, entre els quals les dels Països Catalans, a través de les inscripcions honorífiques o funeràries.