Editorial Anagrama

Editorial fundada a Barcelona el 1969 per l’editor Jordi Herralde.

Dedicada a la novel·la i a l’assaig en castellà, destaca per la qualitat literària de les obres editades, així com per la difusió d’autors joves, poc coneguts i innovadors, característiques que es reflecteixen també en les traduccions d’altres llengües. Té presència a Llatinoamèrica.

El seu catàleg es reparteix en diverses col·leccions: Panorama Narrativas, Narrativas Hispánicas, Compactos (butxaca), Biblioteca de la Memoria, Crónicas (reportatges i llibres de viatges i periodístics), Contraseñas (literatura d’humor, de contestació i de la contracultura), Argumentos (assaig) i Otra vuelta de tuerca, de contingut eclèctic, bàsicament narrativa. El 2014 publicà els primers títols de Llibres Anagrama, versions en català dels principals títols del seu catàleg.

Convoca dos prestigiosos premis: Anagrama, d’assaig (1972), i Herralde, de novel·la (1983). Ha editat alguns llibres en català i, des del 1997, coedita amb l’Editorial Empúries traduccions en versió catalana. El gener del 2016 atorgà per primer cop el premi Anagrama de novel·la en català, com els anteriors, de periodicitat anual. Els guanyadors han estat Albert Forns per Jambalaia (2016), Tina Vallès per La memòria de l’arbre (2017), Llucia Ramis per Les possessions (2018), Irene Solà per Canto jo i la muntanya balla (2019), Anna Ballbona per No soc aquí (2020), Pol Guasch per Napalm al cor (2021) i Andrea Genovart per Consum preferent (2023); l’any 2022 el premi quedà desert.

L’any 2010 vengué el 10% de les participacions a l’editorial italiana Feltrinelli, primera fase del traspàs de la totalitat de la propietat en el curs dels sis anys següents, coincidint amb la retirada gradual del seu fundador i director Jordi Herralde, el qual a partir del gener del 2017 cedí la direcció a Sílvia Sesé tot mantenint, però, la presidència de l’editorial.