Edmund S. Phelps

(Evanston, Illinois, 26 de juliol de 1933)

Economista nord-americà.

Economista nord-americà. Graduat a la Universitat d’Amherst (1955) i doctorat a la de Yale (1959), després d’uns anys en aquesta universitat i a la de Pennsilvània, el 1971 fou nomenat professor a la Universitat de Columbia, on desenvolupà la major part de la seva carrera acadèmica i científica. Ha tingut càrrecs d’assessor i consultor en diversos organismes del seu país i internacional, entre els quals el Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD) en 1991-1994. El 1981 ingressà a l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA i el 2000 fou nomenat membre honorífic de l’Associació Econòmica Americana. En els seus treballs ha relacionat les expectatives d’inflació amb l’índex d’atur i ha postulat una taxa d’atur natural. També ha estudiat els factors que repercuteixen en la formació de capital, en particular la tecnologia i la qualificació de la mà d’obra, i ha defensat la conveniència d’incentius sobre els salaris més baixos per tal de promoure la millora de la productivitat. L’any 2006 li fou atorgat el premi Nobel d’economia. Ha publicat, entre d’altres Golden Rules of Economic Growth (1966), Studies in Macroeconomic Theory (1980), Political Economy (1985), The Slump in Europe (1988, amb J.P. Fitoussi ), Seven Schools of Macroeconomic Thought (1990) i Rewarding Work (1997).