En un principi, els edomites —hurrites en llur majoria— originaren una civilització urbana, la qual fou substituïda al s XIX aC per una altra de nòmada, més pobra. El llibre del Gènesi, en fer dels fills d’Isaac, Esaú i Jacob, pares d’ambdós pobles, respectivament estableix el parentiu de raça entre edomites i israelites. D’ençà de l’època de l’èxode, quan Edom negà a Israel l’autorització de passar pel seu territori, regnà entre ambdós pobles una enemistat constant. David els sotmeté i n'intentà l’extermini, car Edom controlava les dues rutes de més gran interès comercial. Al s VIII aC els edomites foren sotmesos per Assíria, i llur regne fou destruït al s III aC. Al segle següent, Joan Hircà els imposà la judaïtzació.
f
m
Bíblia