Vida
Començà els estudis musicals el 1832 al Conservatori de Lilla. Decidit a dedicar-se a la música malgrat l’oposició paterna, deixà la seva ciutat natal el 1839 i marxà a París. Allà entrà al conservatori per estudiar violí amb F.A. Habeneck, mentre privadament estudiava composició amb J. Schulhoff i J.E. Crèvecoeur.
Encara que el 1849 ja havia publicat algunes obres, les seves primeres composicions importants són els dos trios amb piano, del 1850 i el 1852 respectivament, que segueixen els models de L. van Beethoven i F. Mendelssohn. Fou membre fundador, el 1855, del Quartet Armingaud. El 1859 compongué el seu Quartet de corda, opus 19, revisat el 1886 i inclòs a l’opus 45. El 1871 participà en la fundació de la Société Nationale de Musique. La seva primera òpera, Fiesque (1875), no es representà mai, encara que n’utilitzà part de la música en altres composicions.
El seu veritable primer èxit com a compositor no li arribà fins a l’edat de cinquanta-un anys, gràcies a la interpretació que feu P. de Sarasate del seu Concert per a violí en fa M, opus 20 (1873) i, el 1875, amb l’estrena de la Symphonie espagnole, opus 21, amb violí solista, que assolí grans èxits i que és l’obra que més s’ha conservat en el repertori actual. Seguiren els èxits de la Simfonia en sol m (1886) i de la seva segona òpera, Le roi d’Ys (1888), aquesta darrera de clara influència wagneriana, que s’estrenà al Liceu de Barcelona el 1949. El 1880 fou nomenat cavaller de la legió d’honor. El seu fill Pierre Lalo (Puteaux, Alts del Sena, 6 de setembre de 1866 — París, 9 de juny de 1943) fou crític musical.
Obra
Música escènica
Fiesque, òpera (1875); Namouna, ballet (1881-82); Le roi d’Ys, òpera (1888); Néron, pantomima (1891); La jacquerie, òpera (1891-92)
Orquestra
Concert per a violí, fa M, op. 20 (1873); Symphonie espagnole, vl., orq., op. 21 (1875); Allegro appassionato, vlc., orq., op. 27 (1875); Concert per a violoncel, re m (1877); Fantaisie norvégienne, vl., orq. (1878); Rapsodie norvégienne (1879); Romance-sérénade, vl., orq. (1879); Concerto russe, vl., orq., op. 29 (1879); Fantaisie-ballet, vl., orq. (1885); Simfonia, sol m (1886); Concert per a piano, fa m (1888-89)
Cambra
Fantaisie originale, vl., pno., op. 1 (~1848); Allegro maestoso, vl., pno., op. 2 (~1848); Deux impromptus, vl., pno., op. 4 (~1848); 3 Piano Trio (núm. 1, op. 7, ~1850; núm. 2, publ. 1852?; núm. 3, op. 26, 1880); Pastorale and Scherzo alla Pulcinella, vl., pno., op. 8 (~1850); Chanson villageoise, Sérénade, vl./vlc., pno., op. 14 (publ. 1854); Allegro, vl., pno., op. 16 (publ. 1856?); Soirées parisiennes, vl., pno., op. 18 (1856); 2 qt. c. (mi♮ M, op. 19, 1859; mi♮ M, op. 45, 1880); La mère et l’enfant, pno. 4 mans, op. 32 (~1873); Guitare, vl., pno., op. 28 (1882)
Solo
Sonata per a violí, op. 12 (1853); Sérénade, pno. (1864)
Música vocal
Six romances populaires (1849; P.J. de Béranger); Six mélodies, op. 17 (1856; V. Hugo); Trois mélodies (~1870; A. de Musset); Litanies de la sainte vierge, cor, org./pno. (1876); Cinq Lieder (1879; Mainz); O salutaris, 1 v. fem., org., op. 34 (1884); Trois mélodies (1887); 10 cançons, entre les quals: Adieux au désert, 1 v., pno. (1848; Flaubert); Chant breton, 1 v., fl./ob., op. 31 (1884; A. Delpit); Marine, 1 v., pno., op. 33 (1884; A. Theuriet); A fond des halliers, S., T., pno. (1887; Theuriet)