Estudià a París. S'hagué de guanyar la vida com a instrumentista. En ésser fundada la Société Nationale de Musique (1871), s’hi donà a conèixer. Assolí grans èxits amb la seva Symphonie espagnole amb violí solista (1875), els concerts per a violoncel (1876) i per a piano i orquestra (1889), el ballet Namouna (1882) i l’òpera Le roi d’Ys (1888; estrenada al Liceu de Barcelona el 1949). També escriví música de cambra. El seu fill Pierre Lalo (Puteaux 1866 — París 1943) fou crític musical.