Els anys d’estudiant a l’Institut d’Études Politiques de París milità al Parti Socialiste. Diplomat per l’ENA (École Nationale d’Administration) el 1997, aquest any ingressà al Consell d’Estat, on l’any 2000 fou ascendit a cap de peticions. Havent abandonat el PS, s’aproximà a la dreta. Regidor de Le Havre per l’UMP (partit que contribuí a crear i del qual fou director general en 2002-04), el 2001 fou designat adjunt a l’alcaldia de Le Havre, que guanyà el 2010 després de dues legislatures com a conseller regional de l’antiga Alta Normandia (2004), i conseller general del Sena Marítim (2008). Molt proper a Alain Juppé, en fou conseller al Ministeri d’Ecologia (2007) i portaveu en les primàries del 2016. Derrotat Juppé, passà a donar suport a François Fillon, però després de les acusacions de corrupció que recaigueren sobre aquest, es retirà de la campanya. El 15 de maig de 2017 fou nomenat primer ministre del govern presidit per Emmanuel Macron. En aquest càrrec, hagué de fer front a la mobilització dels anomenats “armilles grogues” contra l’augment de preus dels carburants, protestes que es perllongaren des del novembre del 2018 fins ben entrat el 2019 i que posaren de manifest el fort malestar d’amplis sectors de la població francesa. A banda, entre el desembre del 2019 i el febrer del 2020, el projecte de reforma del sistema de pensions dissenyat per Macron donà lloc a una de les vagues més llargues en la història de França, conflicte que restà en suspens per la irrupció de la pandèmia de la COVID-19, que el seu govern gestionà. Poc després de les eleccions municipals del juny del 2020, en les quals fou reelegit alcalde de Le Havre, al capdavant de l’executiu presentà la dimissió al president Macron, el qual designà com a successor de Philippe Jean Castex.