Eduard Aulés i Garriga

(Barcelona, 1839 — Barcelona, 1913)

Eduard Aulés i Garriga

© Fototeca.cat

Comediògraf i articulista.

Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler (Serafí Pitarra). Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas. Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas. Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios. Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica. El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce (Puerto Rico). Deixà un ric i pintoresc anecdotari. Col·laborà a Un Tros de Paper , a L’Esquella de la Torratxa i a d’altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell. Estrenà nombroses comèdies de gran acceptació. Escriví obres originals, principalment en un acte, i n'adaptà d’estrangeres. El 1900 s’instal·là definitivament a Barcelona i intentà una darrera etapa de creació sense, però, l’acceptació d’abans. Entre les peces de més èxit destaquen Lo diari ho porta (1870), Cinc minuts fora del món (1876), Dos carboners (1877), Romagosa (1877), Lo Sant Cristo gros (1889), Cel rogent (1891) i Tres blancs i un negre (1891).