Estudià dret i participà en la bohèmia romàntica, sobretot amb el grup de Frederic Soler (Serafí Pitarra). Se n'anà a Amèrica i, el 1871, s’establí a Cuba, a Càrdenas. Hi exercí d’advocat i fou jutge de primera instància a Càrdenas. Més tard, el 1876, es traslladà a Baracoa i després a San Juan de los Remedios. Posteriorment, es traslladà a les Filipines, on tingué els càrrecs de promotor fiscal d’Iloilo i de jutge de primera instància d’Aisligica. El 1889 fou nomenat secretari de l’Audiencia Criminal a Ponce (Puerto Rico).
Deixà un ric i pintoresc anecdotari. Col·laborà a Un Tros de Paper, a L’Esquella de la Torratxa i a altres periòdics satírics, amb el pseudònim de Bonaventura Gatell. Estrenà comèdies de gran acceptació, principalment en un acte, originals o adaptades (fou conegut sobretot com a saquejador d’obres d’altri). Entre les peces de més èxit destaquen Lo diari ho porta (1870), Cinc minuts fora del món (1870), Tres blancs i un negre (1871), Dos carboners (1877), Romagosa (1877), Cel rogent (1880), Cap i cua (1881) i Lo sant Cristo gros (1889). Melòman apassionat, escrivia crítiques d’òperes i concerts en diverses publicacions i era pianista.
El 1900 s’instal·là definitivament a Barcelona i intentà una darrera etapa de creació, sense, però, l’acceptació d’abans (No es pot ser pobre, 1906; Ignocència, 1906; La dida seca, 1907).